dimarts, 22 de febrer de 2011

L'ESTACA

L'ESTACA
(Lluís Llach)

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros veiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps, no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí,
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt de temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quant la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida,
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà,
i molt de temps, no pot durar
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per quí,
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem fort, ella caurà,
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí,
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.