diumenge, 20 de març del 2011

ESCOLTA-HO EN EL VENT

Per quants carrers l'home haurà de passar
abans que se'l vulgui escoltar.
Digue'm quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar.
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans de que no en quedi cap.


Això, amic meu, tant sols ho sap el vent;
escolta la resposta dins el vent. (bis)

Quants cops haurà l'home de mirar amunt
per tal de poder veure el cel.
Quantes orelles haurà de tenir
per tal de sentir plorar el món.
Quantes morts veurà al seu entorn
per saner que ha mort massa gent.

Això, amic meu, tant sols ho sap el vent;
escolta la resposta dins el vent. (bis)

Fins quant una roca podrà resistir
abans que se l'enfugui el mar.
Quan temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat.
Fins quant seguirà l'home girant el cap
per tal de poder veure-hi clar.


Això, amic meu, tant sols ho sap el vent;
escolta la resposta dins el vent. (bis)

dissabte, 19 de març del 2011

LAX'N'BUSTO

LLENÇA'T



Caus a terra molt avall
creus que no t´en sortiras,
però amb els mesos t´en adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornarte aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribara dema!

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I perque els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tróç de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

dimecres, 16 de març del 2011

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL


(Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil·la.
Hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito,
els Tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili,
i en Simbad,
l'Alí Babà i en Gulliverd.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i en Barba-Azul.
Frankenstein i l'Home Llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona XIta i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l'ull ciu
ve amb un soldat.
Els Reis d'Orient, Papà Noel,
el Pato Donald i en PAsqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra
si és que hi ha cases d'algú.

Bona nit senyor King-Kong,
senyor Astèrix i en Taxi Key,
Roberto Alcazar i Pedrin
l'Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la familia Ulisses
i el Capitan Trueno en patinet.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra
si és que hi ha cases d'algú.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa.
Bambi i Mobby Dick,
i l'emperadriu Sissi.

Mortadelo i Filemon
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el Llop Ferotge, el Vaganer.
en Cocoliso i en Popei.

Oh, benvinguts! Passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser si, jo me n'adono
que tant sols hi faltes tu.

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per a tots.
El temps no compta ni l'espai.
Qualsevol nit pot sortir el sol.

dilluns, 7 de març del 2011

Lexu's

CAU
 
Cau el dia, cau la nit
cau i és l'hora de dormir
cau i cau i tu no estàs amb mi

Cau la boira a la ciutat
els carrers ja s'han buidat
ara tinc el cap clar per pensar

Que ens perdem per l'infinit
d'un cel que ningú no ha vist
i no ens agafem al que tenim

Cau, tot el que puja, cau
absurda gravetat que cau
no ens deixa ni un sospir per escapar
tot, tard o d'hora, cau
ningú no ho pot evitar i cau
potser és millor que pensis

Que no importa
que tinguis més o menys
això no importa per res
Que no importa
ni tu ni jo no serem tan transcendents
fes teu cada moment
no dura eternament

Cau i és l'hora de pensar
en tot el que va passant
cau i cau i ja no tornarà
Cau i és l'hora de sentir
fer intens tot el que vius
perdre el control del teu destí

Cau, tot el que puja, cau (...)